Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.929
|
31.
Marraqueix o Marràqueix?, Helsinki o Hèlsinki? / Desplaçament accentual en topònims
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha topònims problemàtics pel que fa a la pronúncia en català. Per exemple:
Mots aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols: Tibet, Biarritz, Everest, Carpats...
Mots plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts: Efes, Marràqueix, Honolulu, Sebastòpol [...]
|
|
32.
Ús de l'article en els noms de lloc
Font
Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
|
|
33.
bòfia de Torremàs o avenc de Montserrat Ubach?
Font
Fitxes de l'Optimot
Montserrat Ubach designa la cavitat subterrània.
Arran d'aquest acord, s'actualitzarà el corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, amb la inclusió d'aquestes dues denominacions com a topònims generals.
[...]
|
|
34.
Concordança de mig davant d'un topònim / mitja Catalunya o mig Catalunya?
Font
Fitxes de l'Optimot
l'adjectiu mig si s'elideix aquest article. Per exemple: mitja Bisbal o mitja Barceloneta.
Ara bé, hi ha topònims que no admeten la supressió de l'article. En aquests casos, com que l'article dels topònims es manté, habitualment es fa servir l'expressió la meitat de, per exemple: la meitat de les [...]
|
|
35.
Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc. / Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental
Font
Fitxes de l'Optimot
classe, base i amb topònims com Londres o Moscou.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.1.2c)
[...]
|
|
36.
'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? / Expressions de lloc sense article
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
|
|
37.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara:
coster de la Bóta
Cóll
roc del Cóm
el Cós
Jóc
Móra d'Ebre
bony de l'Ós
barranc de l'Óssa
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
|
|
38.
'Terrassola i Lavit' o 'Torrelavit'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Penedès és Torrelavit.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per dos topònims ben documentats històricament, Terrassola al segle XII i Lavit al segle X? és Terrassola i Lavit, ja que els noms de municipis formats per [...]
|
|
39.
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
|
|
40.
Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
|
